El facebook a l'escola

Incluir les noves tecnologies a les aules d’ensenyament és un gran debat on hi han diverses opinions. Sometre les xiquets a aquest ensenyament uns opensen que és un repte i altres que es favorir la seua educación.

A banda de que els pares no estiguen d’acord amb l’ utilització d’aquestes tecnologies, cal reconèixer que cada vegada estan més immersos en les nostres vides i cal que aprenguem a conviure amb ells. En aquest cas parlem del facebook a classe, i dir que es una bona ferramenta per a l’ensenyament ja que periti un aprenentatge col•laboratiu i col•lectiu, on en qualsevol moment es pot tindre un dubte i es pot resoldre, ja siga pel professor o pels companys, a banda que aquest pot posar materials per l’abast de l’alumnat per millorar l’aprenentatge.

D'altra banda, també li podem donar la raó als pares dels xiquets pel que fa a aquesta inquietud que tenen de que els seus fills donen les classes i que utilitzen com a eina de treball al facebook, ja que en aquest mètode d'ensenyament podem trobar alguns desavantatges.
La principal i més important desavantatge que observem, és la distracció que pot produir.
La utilització del facebook a classe com a eina de treball, fa que els nens es distreguin.
El facebook és una xarxa social destinada a l'entreteniment, ja que et permet xatejar, jugar a jocs, penjar fotos, música, vídeos, i moltes coses més. Tot això, són molts motius pels quals l'alumne pot perdre la concentració a la classe i prestar atenció a coses que no ha.

Tots aquets debats sota la utilitzaçió de les noves tecnologies als centres escolars, sobretot l’utilització de les reds socials a clase, ens fa pensar en diverses solucions per als mestres, xiquets i pares.

Els docents s’han trobat de nou amb aquesta situación i no tenen molt  ben assumit  aquest  tipus de docència i una solució a aquest problema és la realització de cursets formatius per a aquells docents que puguen tenir problemes amb l’utilització d’internet.

I per  a que els xiquets mantinguen l’atenció a clase caldrà la forma de crear un tipus de “campus virtual” amb  el que els xiquets i xiquetes estiguen comunicats amb els mestres per a la realització de les tasques, però no tinguen la posibilitat d’estar entretinguts  amb altres coses i així els pares podrán estar tranquils amb l’eficacia de l’ensenyament dels seus fills.